Homenaje a Cataluña

Record que sa primera vegada que vaig llegir 1984 vaig pensar que n'Orwell exagerava. Molt, de fet. Pensava que havia exagerat tot un poc, que sonava un poc postís. Després d'haver llegir aquest llibre veig que va quedar curt.
Sa revolució proletària ha estat esclafada per es totalitarismes en cada ocasió en què s'ha presentat, gent va morir enmig de misèria a una guerra civil que era alhora un conjunt de guerres revolucionàries. S'objectiu espanyol de sa política de tenir raó ha anat sempre per damunt des principis, independentment des rumb que agafassen ses coses. Sa difamació, empresonament, afusellament i maltracte de sa població obrera revolucionària és una constant històrica, i sebre-ho, compartir-ho, ensenyar-ho i recordar-ho és un deure que hauríem de compartir i que ha estat suprimit per sa classe política institucional.

stunning writing that gives a feeling for both trench warfare and street conflict

the book captures the joys of liberation - and how easily they can be lost

it's fascinating to see how some of Orwell's experiences and observations here come up again in 1984 - a fear of rats, poor-quality tobacco falling out of cigarettes, newspapers rewriting history, worries of being informed on, and the horrors of being confined as a political prisoner

Orwell's personal bravery and dedication to goodness are also evident from this book